- Segons l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, aquest virus humà és el principal agent de gastroenteritis aguda a Europa
- L'estoig de diagnòstic, que ha sigut demandat per productors de fruits rojos, podrà aplicar-se a qualsevol aliment vegetal
Els principals genogrupos de norovirus que afecten els humans –GI, GII, GIV, GVIII i GIX -, causen gastroenteritis aguda. Aquests virus són resistents a la rentada dels aliments, a la congelació, i fins i tot a molts tractaments tèrmics. Els virus entèrics són transmesos principalment per la via fecal-oral i, per tant, poden estar potencialment presents en aliments que hagen patit contaminació directa a través d'aigües de reg contaminades amb matèria fecal.
Aquesta ràpida i fàcil transmissió en hortícoles i fruits frescos que es consumeixen crus o mínimament processats i el fet que Espanya siga un dels majors països productors d'aquests productes vegetals, ha portat a l'empresa valenciana ValGenetics, especialista en detecció de patògens i sanitat vegetal, i al grup d'investigació de virus de transmissió alimentària (Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC)) a treballar conjuntament en el desenvolupament d'un estoig de diagnòstic per a la detecció i quantificació dels tres principals genotips de norovirus, inicialment en maduixes i gerds.
“Encara que ja existeix una norma europea que estableix el procediment per a detectar la presència dels genogrupos I i II en diferents matrius alimentàries, existeix una demanda creixent per a la detecció de múltiples genotips de norovirus en sistema multiplex”, subratllen María R. Albiach, CEO de ValGenetics, i Gloria Sánchez, investigadora de l'àrea de seguretat microbiològica alimentària en el IATA-CSIC i especialista en l'estudi dels patògens transmesos pels aliments, principalment els agents virals entèrics humans com els norovirus i els virus de l'hepatitis A i E.
“Aquest estoig de diagnòstic, que preveiem tindre llest enguany, podrà aplicar-se tant a fruits rojos, com a qualsevol aliment vegetal”, sostenen. A més, afigen, “el nostre objectiu futur és continuar col·laborant en altres plataformes diagnòstiques basades en tècniques capdavanteres que ens permeten caracteritzar el viroma patogènic d'una mostra vegetal en una sola reacció; això és, que mitjançant tècniques de seqüenciació massiva puguem identificar tots els virus presents en una mostra agroalimentària amb precisió diagnòstica”.
Networking científic-tecnològic
La col·laboració entre les dues investigadores va sorgir en el marc del networking científic-tecnològic que van organitzar el mes de maig passat l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments del CSIC i la Fundació Parc Científic Universitat de València, amb el propòsit d'impulsar la transferència de coneixement des de la investigació al sistema productiu a través d'empreses innovadores.