El IATA comença a reprendre la seua activitat investigadora gradualment en les últimes setmanes. Hem parlant amb el personal investigador per a què ens compte com es recupera la normalitat i com ha afectat aquesta aturada als seus projectes d'investigació.

Aquesta setmana entrevistem dos representants dels doctorands del IATA Laura Settier i Víctor Silva.

El doctorat és una fase decisiva en la carrera investigadora, són anys de molta faena i esforç. En el IATA cada any es defensa una mitjana de 12 tesi. En l'actualitat comptem amb 27 doctorands en els diferents grups d'investigació que s'han vist afectats per l'aturada durant els mesos de confinament absolut. Per això hem volgut conéixer de manera general quina ha suposat això per a ells. Cada cas és únic, però en termes generals ens el explica Laura Settier, que està en el seu últim any d'investigació en el grup d'Envasos i Víctor Silva, en el grup de postcollita, en el seu primer any de doctorat.

Pregunta: Què estàveu fent en el laboratori quan es va decretar l'Estat d'Alarma?

Laura: En el moment en el qual es va declarar l'Estat d'Alarma estava intentant avançar al màxim possible l'experimental per a deixar-me temps per a escriure abans que se m'acaben els terminis de la tesi. Tenia des de bacteris creixent en l'estufa fins a tubs per fregar. A més, estava tutoritzant a una xica de TFM que va estar amb nosaltres quasi un mes i mig i que vam haver de parar de colp sense poder acabar el treball com ens haguera agradat.

Víctor: En el meu cas, com a treball amb taronges, vam haver de parar els experiments perquè no vam poder aprofitar la campanya de recol·lecció i haurem d'esperar a la de l'any que ve. D'altra banda, he pogut fer una mica de faena d'ordinador des de casa i gràcies a la gent que ha fet cursos on-line he aprés coses que em poden ser útils en la tesi.

Pregunta: Com ha afectat el temps de confinament a les vostres tesis?

Víctor: Teníem quatre estudiants i una beca JAE Intro que van haver de paralitzar completament la seua activitat pel confinament, així com un xic que del Brasil que tenia una estada en el laboratori. Imagine que en altres laboratoris la situació serà similar.

Laura: Doncs al principi van ser moments de preocupació per la incertesa que tot això ha generat…ja no sols per com anava a afectar aquesta situació al nostre treball sinó a la nostra vida en general. En el moment en què va començar la quarantena vam poder tornar al IATA a parar els experiments en marxa i a agafar el necessari per a poder treballar des de casa (inclòs l'ordinador).

Malgrat l'angoixa inicial i sabent que no hi ha temps que perdre sobretot quan es va veient el final de la tesi, cal sobreposar-se a les adversitats i adaptar-se. En el meu cas, en estar en l'últim any, tenia i continue tenint molta faena d'ordinador (d'escriure articles pendents, sobretot) així que això m'ha permés avançar per aquest costat.

També destacar que el fet d'haver de parar sí o sí que et fa prendre distància i poder asseure't a analitzar bé tots els resultats que tens i què és el que queda per acabar. Tot això és sempre més complicat quan estàs en el laboratori fent experimental ja que sempre hi ha coses per fer.

Pregunta: Aquesta pandèmia provocada per SARS-CoV-2 ha suposat molts canvis a tots els nivells, suposa algun problema de temps o sobre els contractes o beques de les quals disposeu?

Víctor: Jo no he tingut cap problema perquè encara estic en el primer any, però sí se de altres companys i companyes que han tingut problemes per a prorrogar els seus contractes.

Laura: Des de l'escola de doctorat, ens han prorrogat el temps per a depositar i/o defensar perquè aquests 3 mesos no ens suposen haver de demanar pròrrogues. Però a nivell de finançament en el meu cas i en el cas de la majoria dels meus companys que estan fent la tesi, el temps de sou no es prorroga. En estar cap al final de la tesi i tenint en compte el que he dit anteriorment, més que un retard, això m'ha suposat invertir l'ordre en el qual pensava treballar.

Pregunta: En termes generals, quines són les principals preocupacions dels doctorands hui dia?

Víctor: Segons la meua experiència i pel que he parlat amb la gent que està fent el doctorat, solen estar relacionades amb l'ansietat, per exemple, que s'ha pogut veure augmentada per l'excepcionalitat de la pandèmia. També ens preocupen altres coses com la competitivitat i, sobretot, el què fer després de llegir la tesi.

Laura: Al meu entendre la principal preocupació d'un doctorand, que sobretot es troba acabant la tesi és EL FUTUR. El futur que sembla llunyà quan comences però que s'acosta lentament. En general el que crec que més preocupa és la incertesa, l'haver de prendre decisions com per exemple si anar-te fora d'Espanya entre altres coses i a més sabent, (el que no és un secret) que, en ciència, els contractes són en general bastant precaris quant a estabilitat i sou. Si a tot això, que és l'habitual, li sumem una crisi sanitària mundial que ha implicat una crisi econòmica i que no sabem si tindrà repunts la pròxima temporada…perquè, què més puc afegir?

Però bo, segur que el futur ens tractarà bé…

Enllaç per a veure l'entrevista en vídeo