El IATA comença a reprendre la seua activitat investigadora gradualment en les últimes setmanes. Hem parlant amb el personal investigador per a què ens compte com es recupera la normalitat i com ha afectat aquesta aturada als seus projectes d'investigació.
Aquesta setmana entrevistem a Amparo López Rubio.
Amparo López Rubio, investigadora de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA-CSIC), lidera una línia d'investigació sobre nanoencapsulación de compostos bioactivos i el seu treball de recerca està enfocat a entendre la relació entre estructura i funcionalitat d'ingredients i materials d'ús alimentari. A més, treballa en el desenvolupament de nous materials biodegradables i/o provinents de biomassa (els denominats biopolímers) que es plantegen com una alternativa als plàstics convencionals, als quals poden substituir en determinades aplicacions.
Entre els seus càrrecs de responsabilitat destaquen la seua posició com a actual vicedirectora del IATA, és Chair del Panell d'Experts W&T6 de la FWO (Bèlgica) des del 2019, membre numerari de la RSEF i membre del grup de Nanotecnologia de l'AESAN. Al llarg de la seua carrera científica ha establit nombroses col·laboracions nacionals i internacionals.
Pregunta: Com ha afectat el temps de confinament a les investigacions dutes a terme pel teu grup de treball? Què us vau deixar sobre les bancades?
Resposta: Un munt de projectes en marxa que ara mateix estem reprenent. Sens dubte, als quals més ha afectat ha sigut als estudiants de doctorat i, per descomptat, a la resta de projectes, encara que de tant en tant una aturada en l'activitat també serveix per a reflexionar sobre els temes en marxa i generar noves idees.
P: Aquesta pandèmia provocada per SARS-CoV-2 ha suposat una reculada en la reducció de l'ús de plàstic, alguna cosa que anava guanyant terreny a poc a poc en la societat Com es pot afrontar aquesta situació? Quins materials alternatius tenim actualment?
R: Ha sigut una reculada molt important i un vertader drama mediambiental. Hem pogut veure com per exemple la costa blava està inundada de guants i màscares i no tinc clar la gestió que s'està duent a terme d'aquest tipus de residus plàstics. Realment en aqueix sentit crec que es van prendre certes decisions, per les circumstàncies d'excepcionalitat, que segurament es podrien haver evitat. Per exemple, l'ús de guants per a entrar en botigues i supermercats, quan simplement llavant-se les mans a l'entrada i l'eixida hauria sigut una bona estratègia.
En l'actualitat existeixen alternatives disponibles enfront dels plàstics d'un sol ús. És clar que no per a totes les aplicacions que utilitzem plàstic hui dia, però podrien substituir-se fàcilment per altres alternatives aquells que són d'un sol ús, però el seu cost és encara superior al dels plàstics sintètics, la qual cosa fa difícil la seua comercialització perquè al final els diners és el que mana.
P: L'economia circular i l'aprofitament dels residus és una altra clau en les vostres investigacions. Actualment coordines el projecte europeu BIOCARB-4-FOOD, dotat amb un milió d'euros, quins són els seus objectius? En quin punt es troba la investigació actualment?
R: El projecte BIOCARB-4-FOOD està centrat en la valorització completa d'algues roges i marrons, optimitzant d'una banda l'obtenció de ficocoloides d'aquestes algues (tant agars com alginatos que tenen un ampli ús en aliments com a ingredients texturizantes), com aprofitant els residus d'aquestes algues després de l'extracció de l'agar o l'alginato per a desenvolupar films d'envàs biodegradables. Ara mateix, ens queda aproximadament un any de projecte i la veritat és que hem aconseguit avanços molt importants. D'una banda, hem demostrat que l'ús de tecnologies més noves d'extracció basades en ultrasons o pre-tractaments enzimàtics poden augmentar el rendiment d'extracció o reduir els temps, tots dos fent aquests processos més eficients i, d'altra banda, hem demostrat que els residus d'algues poden processar-se de manera senzilla donant lloc a materials biodegradables que podrien substituir als plàstics sintètics en algunes aplicacions d'envasament alimentari.
P: A partir del pròxim any entrarà en vigor la Llei de Residus que prohibirà l'ús de plàstics d'un sol ús. A més de ser una cosa positiva per al planeta i la societat en el seu conjunt suposarà això un impuls a les investigacions relacionades amb la cerca de materials alternatius? Quins són els nous reptes que es planteja el vostre grup de treball?
R: Esperem que sí, que hi haja més finançament en aquesta mena de línies perquè són molt necessàries. De fet, cada vegada hi ha més empreses interessades en els desenvolupaments que duem a terme en el nostre grup d'investigació i els reptes que ens plantegem van enfocats a l'obtenció de materials que siguen econòmicament viables, simplificant els processos i utilitzant residus per a generar additius barats que milloren les propietats d'aquests. I esperem col·laboració amb les empreses perquè els resultats obtinguts en els nostres laboratoris siguen transferibles.